Una Nova cultura per al poble : el Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977) / Mariona Lladonosa Latorre, Manuel Lladonosa i Vall-llebrera ; [pròleg:] Agustí Alcoberro i Pericay
Lladonosa Latorre, Mariona


Barcelona : Enciclopèdia, 2021
426 p. ; 24 cm
Beca Fundació Congrés de Cultura Catalana 2018-2019. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788441232341

Un llibre imprescindible per entendre el procés i tota la nostra història més contemporània. El llibre ens ofereix una anàlisi aprofundida d'un moviment transversal nascut de la societat civil primordial per al batec dels Països Catalans: el Congrés de Cultura Catalana, que apareix en un moment cabdal per marcar-ne l'essència i bastir-ne els fonaments: el dels inicis de la transició (1975-1977). Sense aquesta part de la nostra història no es pot entendre on som, d'on venim i cap on anem. Ara, més de quaranta anys després, aquest estudi minuciós ens permet copsar-ne la importància, entendre com es va gestar i com va evolucionar aquesta mobilització popular de reconstrucció nacional que projectava uns Països Catalans ferms i vigorosos amb una mirada àmplia que pretenia abraçar tots els sectors de la societat, i que, efectivament, va generar una nova manera de viure la nostra idiosincràsia com a poble. "Aquest llibre respon a una necessitat: la de donar a conèixer de manera àmplia què va ser el Congrés de Cultura Catalana, un episodi clau de la nostra història recent que, tanmateix, resta sovint oblidat o en un discret segon pla en les cròniques de l'anomenada transició. La perspectiva del temps, gairebé mig segle, n'afavoreix una visió més complexa i objectiva." Agustí Alcoberro (president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana). (Editorial) .

IEI 75 anys / Manuel Lladonosa, Marc Macià
Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel


Lleida : IEI : Diputació de Lleida, 2018
200 p.
Bibliografia i fonts.

Al complir-se setanta-cinc anys de la fundació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs val la pena fer un cop d'ull cap al passat i valorar acuradament la vida d'una de les institucions culturals més influents, més ben dotades pressupostàriament, i més polèmiques, de les comarques lleidatanes: aquella que ara es coneix com a Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. Va ser l'IEI en els seus orígens un instrument per a la descatalanització de la província de Lleida. A partir de la teoria defensada pel leridanista Eduardo Aunós, Lleida no era ni catalana ni aragonesa, sinó leridana i això li donava un caràcter singular amb el qual es va voler jugar al secessionisme lingüístic i a la desafecció del sentiment nacional. Però això va durar els primers anys, els més abrandats, de l'Institut, i al cap d'uns anys ja s'havia convertit en un més dels molts instituts de recerca (antropològica, arqueològica, literària, històrica) que depenien de les diputacions provincials arreu de l'Espanya franquista. I de la postfranquista. Dins d'aquella institució van poder desenvolupar la seva feina professionals rellevants en tots els àmbits de les ciències, les arts i les humanitats; es van fer exposicions de gran relleu com les dedicades a Leandre Cristòfol i la biblioteca de la institució era una de les més reeixides i completes de la ciutat. És ben cert que l'Institut seguia essent governat per les velles patums franquistes i que els seus estatuts garantien fins i tot la protecció de la Verge i contemplaven la puresa del dogma catòlic, però ja no podia restar al marge dels canvis que es produïen al seu voltant i donava pas, cada cop més, a la presència de persones menys afectes al règim, tot i que els canvis culturals que es produïen a les comarques lleidatanes res tenien a veure amb aquella anquilosada institució. Va ser el president Ramon Vilalta qui va afrontar la reforma de l'Institut i durant un breu període va ser la cultura de qualitat el leitmotiv del funcionament d'una institució cultural que al llarg dels anys ha passat a formar part del mecanisme de control que els partits utilitzen per assegurar-se una política clientelar al conjunt de la província. La metàfora d'aquest relleu en el poder de l'IEI és el canvi d'ús del despatx més gran de la casa, que històricament sempre havia estat del director. (Diari del Segre).

Progrés i República: Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896) / Manuel Lladonosa Vall-llebrera
Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel


Lleida : Pagès, 2018
634 p. ; 24 cm (Guimet, 223) 
ISBN 9788499759692

Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896) és un personatge preeminent del republicanisme i de la vida social lleidatana del segle: advocat, professor d'història i geografia de l'Institut de Segon Ensenyament del qual va esdevenir director, polític republicà, diputat a Corts en dos moments cabdals de la vida política espanyola (1854-1856 i 1869-1871), governador civil de Lleida (1868) i Barcelona (1873), director general (Instrucció Pública, registre civil i registre de la propietat i del notariat) el 1873, president de diverses institucions com la Societat Literària i de Belles Arts, degà del Col·legi d'Advocats, dirigent a Lleida del Partit Republicà Democràtic Federal, seguidor de Francesc Pi i Margall, hi trobem les idees bàsiques del republicanisme i, al llarg de la seva vida, el ressò dels corrents polítics, socials i culturals del seu segle. Entre aquests la crida a un regeneracionisme lleidatà, la visió del desplegament creixent de la identitat catalana per a la qual defensava el projecte federal pimargallià i la resposta a la qüestió social. La seva passió republicana s'identificà amb una visió del progrés com a motor de la societat i indicador de la direcció de la història. (Editorial).

El Territori després de la guerra : franquisme i cultura / Manuel Lladonosa i Vall-llebrera
Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel


En: 175127 La Guerra Civil al territori : Lleida, Tarragona i Girona. Barcelona : Memorial Democràtic : Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, 2017

La Creació de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (1942) / Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera
Lladonosa i Vall-Llebrera, Manuel


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 167 (novembre 2017), p. 5-7 (Temes-2) 

La Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Lleida / Josep Estruch Bascompte ; pròleg de Manuel Lladonosa
Estruch Bascompte, Josep


Lleida : Pagès, 2016
168 p. : il. ; 24 cm (Guimet, 213) 
ISBN 9788499757650

En aquesta obra es destaquen els moments polítics, culturals i espirituals viscuts per la confraria. Primer durant la Renaixença, quan alguns prohoms van desvetllar un sentiment patriòtic i espiritual a la comunitat lleidatana d'aquell moment, fonamental en els inicis de la confraria. Amb el parèntesi de la guerra civil, en plena vigència del nacionalcatolicisme, una vegada més, la societat civil emprengué la reconstrucció del sentiment catalanista i espiritual a través d'un seguit d'institucions com la confraria. Un fet rellevant fou el moviment creat a partir del Concili Vaticà II, moment en què l'Església catalana comença un nou redreçament cap a la modernitat.

Els moviments socials contemporanis : treball, solidaritat i lluita a les terres de Lleida / Enric Vicedo i Jordi Soldevila ; [pròleg de Manuel Lladonosa]
Vicedo i Rius, Enric


Lleida : Pagès : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2015
288 p. ; 24 cm (Guimet, 202) 
ISBN 9788499756035

El món rural contemporani a Ponent es caracteritza per la constant lluita de les famílies pageses per aconseguir una millora de les condicions de vida. Malgrat els canvis produïts al segle amb el pas de la societat senyorial a la societat capitalista, les solidaritats pageses sempre s'han organitzat per defensar els seus interessos. Amb relació als moviments socials contemporanis en l'àmbit urbà, hi destaca especialment l'obrerisme i les revoltes antimilitaristes. Al llarg del segle i en sintonia amb la penetració del liberalisme, s'estenen diverses revoltes favorables a la democratització política. (Editorial).

Coneixes la teva ciutat? : Lleida / Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera, [et al.]



Lleida : Ateneu Popular de Ponent, 1983
20 vols. : il. ; 31 cm
En estoig. Conté: 0. Presentació; 1. La Paeria; 2. La Diputació; 3. Hospital de Sta. Maria; 4. La Mariana; 5. El Roser; 6. Sant Llorenç; 7. Museus Diocesans; 8. La Seu Vella; 9. La Suda; 10. El Casc Antic; 11. Plaça de Sant Joan; 12. La Sang i la Moreria; 13. La Catedral Nova; 14. Castell dels Templers; 15. Rambla d'Aragó i Escorxador; 16. Rambla de Ferran, Banqueta i Camps Elisis; 17. La moneda, l'arqueologia i els arquitectes; 18. La universitat, els metges, els poetes i els literats; 19. Institucions culturals, arts plàstiques i músics.

La Presència de la Companyia de Jesús a Lleida / Manuel Lladonosa i Vall-llebrera
Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel


Lleida : Diputació de Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2009
66 p. ; 24 cm
Conferència del 23 de febrer de 2007 - Sala Víctor Siurana de la UdL. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788496908444

Modernització i Renaixença a la Lleida del segle XIX / Quintí Casals ; [pròleg de Manuel Lladonosa i Vallebrera]
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Pagès Editors, 2013
382 p. ; 23 cm (El Fil d'Ariadna) 
ISBN 9788499754291

Aquest llibre pretén oferir un panorama cultural diferent de la Lleida dels primers tres quarts del segle XIX al que s'ha exposat fins ara a Ponent. L'ambient cultural del país estava dominat aleshores pel romanticisme, que donava sentit a totes les manifestacions humanes de l'Europa Occidental. Catalunya i Lleida no escaparen d'aquest influx, que donà sentit, com ho feia a altres nacions, a l'anhel de recuperar la cultura pròpia per animar al poble a desenvolupar cada país cap a la modernitat. L'anomenada Renaixença, que sembla quelcom propi de Catalunya, fou un més dels actes reflexos desenvolupats en cada nació europea en el seu afany de reivindicació davant el poder exclusiu que havien exercit les monarquies absolutes dels grans estats del segle XIX. Per completar el nostre estudi hem elaborat una relació dels recursos culturals amb què es va valer la comunitat per bastir el mite patriòtic lleidatà que ha perdurat fins a l'actualitat; i hi hem afegit un diccionari biogràfic d'un centenar d'entrades sobre els protagonistes d'aquest moment històric.

La Conca de Tremp al segle XIX / Josep Bertran Cuders ; pròleg de Manuel Lladonosa
Bertran i Cuders, Josep


Tremp : Garniseu, 2007
204 p. : il. ; 24 cm (Estudis, 20) 
Bibliografia.
ISBN 9788496779075

La Muntanya en armes : el carlisme a les Valls d'Aneu / el carlisme a les Valls d'Aneu
Sánchez i Carcelén, Antoni


Esterri d'Àneu : Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 2012
235 p. : il. ; 30 cm (Quaderns del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, 7) 
Bibliografia.
ISBN 9788461575305

Es tracta d'una detallada recerca de la primera guerra carlina a les Valls d'Àneu. El llibre exposa la gènesi del carlisme i la revolta dels seus partidaris enfront de la monarquia isabelina, el protagonisme d'aquest territori pirinenc en el conflicte, les reaccions del govern i de l'exèrcit, l'actitud dels protagonistes i el paper dels governs locals i dels habitants dels municipis de les Valls d'Àneu. Els fets bèl·lics són explicats amb detall, així com el comportament dels comandaments, la quantitat de combatents mobilitzats i la seva capacitat per moure's per aquelles contrades.

Absolutisme i liberalisme a Lleida 1814-1828 [Fitxer informàtic] / Antoni Sánchez i Carcelén ; director de tesi Manel Lladonosa i Vall-Llebrea
Sánchez i Carcelén, Antoni


Lleida : Universitat de Lleida, DL 2008
Dirigida per: Lladonosa i Vall-Llebrera, Manuel. Universitat de Lleida. Departament d'Història, 2007
1 fitxer informàtic
Bibliografia.
ISBN 9788469123584

En aquest treball de recerca dedicat a la ciutat de Lleida entorn dels anys 1814-1828 he volgut realitzar una visió de conjunt dels factors històrics més importants. Amb la finalitat de transmetre una idea global de la major part dels processos que es van desenvolupar a partir de l'estudi i l'anàlisi individualitzada tanta de la demografia, de l'urbanisme, de l'economia, de la societat, de la política, de les seves institucions, de l'àmbit militar, de la religió com així també de la cultura política de Lleida. La història del regnat de Fernando VII ve mediatizada per la Guerra del Francès. En la Paeria de l'any 1814 van retornar les antigues elits locals, l'oligarquia més tradicional, deixant solament els càrrecs de diputat del comú i els síndics per als individus sense títol nobiliari. Pel que fa a l'Església s'ha de comentar que van tenir dificultats a l'hora de tornar a implantar antics costums, tradicions i privilegis. El triomf del règim liberal a partir de la insurrecció de Riego de l'any 1820 va significar la continuació de l'obra legislativa de Cadis de l'any 1812 i la posada en vigor d'un nou model governatiu que pretenia enderrocar els vestigis del feudalisme. Però, paral·lelament es va iniciar una contrarevolució realista per destruir el liberalisme. Davant aquest atac absolutista la Paeria va organitzar la Milícia Nacional, el cos armat del liberalisme. De l'Església lleidatana en el Trienni liberal s'ha d'assenyalar que igual que havia succeït en la Guerra de la Independència, el govern liberal va atacar les seves bases socials, econòmiques, culturals i sobretot les polítiques. A més una gran quantitat de religiosos lleidatans van sofrir la repressió del règim liberal. Finalment s'ha de fer referència a la Dècada Ominosa a Lleida.

Absolutisme i liberalisme a Lleida 1814-1828 / Antoni Sánchez i Carcelén ; director de tesi Manel Lladonosa i Vall-Llebrea
Sánchez i Carcelén, Antoni


Dirigida per: Lladonosa i Vall-Llebrera, Manuel. Universitat de Lleida. Departament d'Història, 2007
3 vol. (1058 p.) : gràf. ; 30 cm
Bibliografia.

En aquest treball de recerca dedicat a la ciutat de Lleida entorn dels anys 1814-1828 he volgut realitzar una visió de conjunt dels factors històrics més importants. Amb la finalitat de transmetre una idea global de la major part dels processos que es van desenvolupar a partir de l'estudi i l'anàlisi individualitzada tanta de la demografia, de l'urbanisme, de l'economia, de la societat, de la política, de les seves institucions, de l'àmbit militar, de la religió com així també de la cultura política de Lleida. La història del regnat de Fernando VII ve mediatizada per la Guerra del Francès. En la Paeria de l'any 1814 van retornar les antigues elits locals, l'oligarquia més tradicional, deixant solament els càrrecs de diputat del comú i els síndics per als individus sense títol nobiliari. Pel que fa a l'Església s'ha de comentar que van tenir dificultats a l'hora de tornar a implantar antics costums, tradicions i privilegis. El triomf del règim liberal a partir de la insurrecció de Riego de l'any 1820 va significar la continuació de l'obra legislativa de Cadis de l'any 1812 i la posada en vigor d'un nou model governatiu que pretenia enderrocar els vestigis del feudalisme. Però, paral·lelament es va iniciar una contrarevolució realista per destruir el liberalisme. Davant aquest atac absolutista la Paeria va organitzar la Milícia Nacional, el cos armat del liberalisme. De l'Església lleidatana en el Trienni liberal s'ha d'assenyalar que igual que havia succeït en la Guerra de la Independència, el govern liberal va atacar les seves bases socials, econòmiques, culturals i sobretot les polítiques. A més una gran quantitat de religiosos lleidatans van sofrir la repressió del règim liberal. Finalment s'ha de fer referència a la Dècada Ominosa a Lleida.

Tots a l'escola?: el sistema educatiu liberal en la Lleida del XIX / Quintí Casals Bergés ; [pròleg : Manuel Lladonosa i Vall-llebrera]
Casals Bergés, Quintí


València : Universitat de València, 2006
338 p. : gràf. ; 23 cm (Història oberta, 133) 
Bibliografia. Annex. Al verso de la portada: Aquesta obra ha obtingut el XXII Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòria i Estudis Històrics (2005).
ISBN 9788437065540

Recapitulació i conclusions / Manuel Lladonosa Vall-llebrera
Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel


En: 133968 La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d'estudi El Bruc (l'Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008 : bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja : Afers, 2011. p. 487-499
 (Comunicacions) 

El Centre autonomista de dependents del comerç i de la indústria entre 1903 i 1923 [Fitxer informàtic] / Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera ; tesis doctoral dirigida per Josep Termes i Ardévol
Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2009
Dirigida per: Termes i Ardévol, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 1979
Un fitxer electrònic
Consultable des del TDX.
ISBN 9788469202531

Tiurana / Jaume Cortada i Cortada, Angelina Escolies i Cugat, Manuel Gabriel i Forn ; pròleg Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera
Cortada i Cortada, Jaume


[Lleida] ; Tiurana : Pagès : Ajuntament de Tiurana, 1995
285 p. : il. ; 35 cm
ISBN 8479352515

Aquesta és una obra substancialment gràfica que pretén servir d'eina visual als petits, als grans i als més grans encara. Aquest llibre és estructurat en dues parts ben diferenciades: la primera està dedicada a les cases, carrers, places, edificis singulars i patrimoni civil i religiós; la segona pretén reflectir el quefer quotidià dels homes, les dones i dels nens i les nenes de la vila, tot mostrant-nos les seves tasques, les seves festes i tradicions i tot allò que comporta el discòrrer de la vida en una petita comunitat. El llibre és il·lustrat amb més de 600 fotografies en blanc i negre i en color.

Carlins i liberals a Lleida: 1833-1840 / Manuel Lladonosa i Vall-llebrera
Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel


Lleida : Pagès, 1993
370 p. ; 20 cm
Bibliografia.
ISBN 8479351349

La confrontació entre carlisme i liberalisme ha donat lloc a una extensa bibliografia, no exempta de polèmica i passió, ja des del mateix inici de la primera guerra carlina. Els darrers anys, tanmateix, han contemplat una renovada atenció al tema, relacionada amb el debat sobre la construcció de l'estat liberal i el model de desenvolupament social a Espanya, així com també amb la polèmica sobre els factors de modernització i resistència de les societats tradicionals. Aquest llibre vol estudiar aquestes qüestions des d'un espai concret, la ciutat de Lleida, sense deixar mai de banda el seu estret lligam i interdependències amb el marc territorial ponentí i català. Tot plegat, permet que el període comprès entre 1833 i 1840, poc estudiat fins ara a la història de Lleida, prengui nova vida, si més no des de la perspectiva de les relacions entre societat i política. Finalment, el llibre pretén ésser una obra oberta que planteja nous problemes i suggereix hipòtesis i temes de recerca, bàsics per a endegar futurs treballs sobre aquest moment tan significatiu de la contemporaneïtat catalana.

El Trienni progressista a la Lleida del segle XIX: la regència del general Espartero (1840-1843) / Quintí Casals ; pròleg: Manuel Lladonosa Vall-llebrera
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Pagès, 2000
521 p. ; 20 cm (Seminari, 20) 
ISBN 8479357657

Aquest llibre analitza el trienni de govern progressista a Lleida (1840-1843) com el procés polític que culminà la revolució burgesa engegada en 1833. L'obra, tot i centrar-se en l'àmbit d'estudi ponentí, no defuig l'avaluació global dels esdeveniments a nivell nacional, conformant el primer estudi global de la regència del general Espartero, moment anterior al regnat efectiu d'Isabel II. Per tant, l'estudi s'immergeix en la complexa recerca de l'entramat de relacions sociopolítiques que suraren a la superfície per fer-se un lloc en la reivindicació d'aquells anys. Així, el treball permet descobrir que el progressisme portava inherent un projecte polític alternatiu, emparat en una major llibertat per a l'individu, que el que projectaren els liberals moderats que operaren la transició a un estat constitucional a partir de la mort de Ferran VII sense descendència masculina.